Ciutadans de segona. La manipulació de Telemadrid

...en parlarem.

Marta Agulló

Un bloc a tenir en compte

Benvolgut Harold Graells,

Després de visitar els teus posts, he pogut comprovar que hi ha reflexions i pensaments que subscric, sobretot en l’àmbit de com fer una Catalunya molt més competitiva en diversos camps com la recerca i la innovació tecnològica. Hi ha models a Europa que caldria fixar-s’hi: és el cas de Finlàndia, Suècia, com a models i els casos d’Irlanda i Estònia, que han avançat molt per a les noves empreses de valor afegit.
Sobre la política als EUA i des d’una vessant democràtica, crec que la política de Bush va totalment en contra de la imatge i del model d’èxit dels EUA, que representa per mi el que una nació formada per diferents cultures pugui ser un referent a Europa.
Sobre la Conferència de Jordi Pujol, crec que és un gran privilegi poder presentar una de les figures polítiques més importants, sinó la més important del nostre país, per la seva imatge i prestigi més enllà de les nostres fronteres i que ha deixat una gran buidor en el si de la política a casa nostra després dels desastres successius: constato que davant dels reptes que Catalunya té, no veig un lideratge, ni un model de país prou clar per poder resoldre els problemes i reptes que té la identitat i l’economia catalana.
Continuaré navegant pel teu bloc, o més ben dit, pels teus blocs, ja que considero que les diferents opinions i pensaments que hi exposes són eines crítiques i fonamentals per tots aquells que volem una Catalunya competitiva sense perdre la nostra identitat nacional, lluny del model a que ens té acostumats el Govern actual.

Podeu visitar el bloc de Harold Graells

Salutacions,

Marta Agulló

Camins

El vodevil d’Esquerra: del Dragon Khan a l’Estampida

Aquesta setmana el Parlament ha rebutjat reconèixer el dret l'autodeterminació de Catalunya. Aquest dret havia estat votat i promogut, amb diferents variants quatre vegades: el 1989, el 1991, el 1998 i el 2002. En totes aquestes ocasions, Esquerra i CiU van deixar de banda el partidisme per unir els seus vots en una qüestió d'alt contingut simbòlic. Ara en el 2007, i per primer cop, no hi ha hagut consens. Xavier Bru de Sala, en un escrit el passat dissabte a la Vanguardia, va dir que el propi descrèdit de l’independentisme va a càrreg dels seus propis defensors, els d’Esquerra. Crec que aquest fet cansa i veurem com afecta a un electorat que veu com els qui fa uns anys criticaven la falta d’esperit nacionalista de CiU, ara es dediquen a una política de vol gallinassi, i a la renúncia dels seus propis plantejaments.

Aquest ridícul “sainet” protagonitzat per Esquerra pretén només esgarrapar quatre vots a CiU a les properes eleccions municipals, però desgasta la política i els polítics, Catalunya i la seva imatge, malmet el nacionalisme i devalua i menysté greument dues causes tan respectables com són el dret a l'autodeterminació i la independència del nostre país . No es pot parlar d’Autodeterminació ni fer declaracions d’aquest nivell en una calçotada! Com deia el president Josep Tarradellas, en política, si una cosa que no es pot fer és el ridícul.

I a partir d’ara què? El President Montilla ha actuat com si no hagués passat res, amb una actitud passiva, mut i impassible. Un president ha de saber liderar una societat, i aquesta no es lidera estant callat. Montilla no té coherència amb el seu projecte polític, no va guanyar ni politicament les eleccions i no té moralment el lideratge del país. I pel què fa a Esquerra, com diu Carretero en un article publicat el passat diumenge dia 1 de març. Ha arribat l’hora del Reagrupament?

Marta Agulló

La Passió de Crist segons Andrew Lloyd Weber

He recuperat un post que vaig fer fa unes setmanes. Es tracta de La Passió de Crist segons un del grans genis dels musicals, Andrew Lloyd Weber.

Des del bosc de Getsemaní, la famosa cançó del musical Jesucrist Superstar, una de les cançons del geni dels musicals Andrew Lloyd Weber i estrenada per primer cop als anys 70. És una moderna escenificació de la Passió de Crist. Posada al dia i no absent de la polèmica per part de la ortodòxia catòlica. Ens mostra el rostre més humà de Jesús i de la seva lluita interior entre el seu tràgic destí i la seva salvació.
Andrew Lloyd Weber va néixer a Londres el 22 de març de 1948 i és autor de grans èxits en el món dels musicals com Jesucristo Superstar, Evita, Cats, Sunset Boulevard, A Chorus Line i The Phantom of the Opera.

En castellà, destaca la interpretació que va fer Camilo Sesto, i en català, només la que va interpretar el grup de la Faràndula de Sabadell.

Aquí teniu una mostra de la cançó que va cantar Camilo Sesto als anys 70.



Jesucrist Superstar

Comença l’espectacle!

Avui dia 25 de març a les 6 de la tarda s’alçarà el teló de la Sala Cabanyes per tornar a veure una de les representacions més arrelades a la nostra ciutat. De la mà dels Armats de Mataró, avui tornarem a veure “La Passió, Jesús el Crist”. Una Passió que podria ser reconeguda com La passió del Maresme, ja que és l’única passió que es representa actualment a la comarca.

Enguany, es representa la 24ena edició de La Passió. Francesc Constantí dirigirà la seva darrera Passió a la Sala Cabañes, una Passió que és el tret de sortida dels actes programats pels Armats de Mataró a la Setmana Santa.

En una recent entrevista al Capgros, Francesc Constantí esplicava que el secret de l’èxit del muntatge radica en el fet que els problemes que s’hi presenten són “quotidians”. Per exemple un home bo que s’enfronta amb les forces del seu temps. “Per sort encara queden homes bons avui en dia, i això és el què la fa actual” va continuar Constantí.

Malauradament, per a tots aquells que amb il·lusió fan possible la posada en escena de La Passió, són molts els entrebancs, potser més dels que caldria, amb la que topen aquests professionals any rera any. Però, segons assegura Francesc Constantí, Director General de La Passió, “lluny de conduïr-nos al desànim, ens fa més forts als qui hi treballem, perquè senzillament estimem el Teatre i La Passió, ens infundeix una energia que tant sols és comprensible per aquelles persones amants de la feina ben feta”.

Endavant a tots aquells que féu possible La Passió!!! Que l’espectacle continuï vingent any rera any!!!

Dona i política. Una qüestió de Llei?

El Govern de Madrid va aprovar, el passat divendres dia 3, la nova llei d’igualtat entre homes i dones. La normativa, obliga a totes les empreses a aplicar plans d’igualtat en totes les categories laborals i equitat en els sous. Entre les mesures per avançar cap a la igualtat entre dones i homes, destacaria la que afecta a la paritat en les llistes electorals. A través d’una Disposició Addicional es modifica la Llei Orgànica del Règim Electoral per tal d’establir criteris en les llistes electorals que es presentin al Congrés, Municipals, Parlament Europeu i Parlaments autonòmics.

Les llistes electorals de tots els partits hauran de garantir la presència de cadascun dels sexes en un mínim del quaranta per cent, aquesta presencia s’haurà de garantir en trams de cinc persones, per tant caldrà que les llistes mantinguin una proporció 3 -2. Aquesta mesura serà efectiva a partir de les properes eleccions municipals i només en resultaran exclosos els municipis amb una població inferior a cinc mil habitants.

Espero que amb aquesta nova llei avancem en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, no només en el camp polític, sobretot en el mercat laboral, que és on les dones tenen més dificultats, i on encara podem trobar-nos amb empreses on el sou d’una dona és considerablement inferior al de l’home, per una qüestió purament de gènere. Aquí no hi entren aptituds, coneixements, ni trajectòria professional, només la teva condició humana.

Si parlem de la paritat en les llistes electorals, la notícia és positiva, encara que mai hauríem d’haver arribat a aquesta mesura de força legal. Primer de tot, cal dir que les persones que entrin a les llistes se les ha de valorar per la seva professionalitat,confiança, aptituds, coneixements i capacitat de crear adhesions al seu voltant, no per mera condició de gènere. Les llistes dels diferents projectes polítics han de ser formades per la vàlua i el compromís de les persones en el projecte de ciutat. En definitiva, en ambdós sexes hi ha gent capacitada, amb il·lusió i ganes de treballar per un projecte comú, com també hi ha homes i dones ocupant càrrecs electes que podríem definir com a persones més preocupades per mantenir el seu status social que per la feina encomanada: escoltar i servir el poble.

Marta Agulló

La campanya de Seat, solidària amb els més necessitats

Shakira ha presentat el SEAT León “Pies Descalzos” en el Max Schmeling Halle de Berlín, una campanya publicitària que té com a objectiu la recaptació de fons per la fundació benèfica de Shakira, creada per ajudar els nens colombians més necessitats.

El President de SEAT, Erich Schmitt va dir “aprofitem la nostra gran campanya publicitària en tots els països europeus on actuarà Shakira, per la captació d’un fons a la fundació benèfica “Pies Descalzos”.

Aquí teniu l’anunci.

Marta