El canvi climàtic

Fa unes setmanes vaig llegir un article de Jordi Lopesino al Capgros digital de Mataró. Sempre m’han fascinat els fenòmens meteorològics i aquest no podia passar-me per alt. En Lopesino feia esment del canvi climàtic introduint un fet com és la falta de neu a les muntanyes i el poc fred d’aquest hivern. Vinc de passar un cap de setmana a Andorra, on l’espectacle és depriment. Les muntanyes estan completament pelades i les pistes funcionen gràcies als canons de neu artificial que funcionen durant tota la nit.

En Lopesino afirmava que l’esmentadíssim canvi climàtic ja estava aquí i que la temperatura cada vegada seria més alta, però que l’augment de la temperatura només era el principi. "De calor en passarem, i molta, però només al principi. De fet l’escalfor anirà desfent el casquet polar nord i l’Antàrtida. Les masses de gel són les que regulen les grans corrents oceàniques que recorren la terra, escalfant-la i refredant-la. Però quan aquestes masses de gel estiguin molt desfetes, les corrents oceàniques simplement s’aturaran. Aquest serà el començament de la segona fase del canvi climàtic. La corrent oceànica que xoca amb el continent europeu és d’aigua càlida i fa que la temperatura d’Europa sigui més benigna. Quan
s’aturi, Europa es refredarà i començarà una nova glaciació, Després de llegir aquest article i d’altres que han anat sortint durant el aquesta última setmana, he començat a regirar llibres i moure’m per internet
buscant més informació. Parlant amb un amic meteoròleg, m’ha confirmat que el canvi climàtic s’està accelerant i que no serà un problema de les generacions futures, sinó que nosaltres les haurem d’afrontar. Grans sequeres, inundacions, canvis bruscos de temperatura, vents huracanats, ciclons, mutacions genètiques d'alguns animals,...

L'emissió de combustibles i altres gasos, la desaparició de les selves tropicals, la desforestació i la desertització, la disminució de l'aigua dolça de la superfície i la subterrània estan relacionades i són conseqüència d'aquest canvi climàtic.

El més sorprenent de la xarla, va ser l’apreciació d’un concepte nou, el fenomen Nao. Un fenomen molt similar a “El niño”, situat a l’Atlàntic Nord i que impedeix la lliure circulació de vents polars.



Nao és la oscil·lació de l’Atlàntic Nord. Les oscil·lacions climàtiques es generen quan les pressions atmosfèriques en l’Atlàntic són superiors a les normals. En aquest punt, els vents de l’oest que giren a l’entorn del Pol agafen molta més força i l’aire fred es manté en les latituds septentrionals. Es produeix un descens de les pluges en el nord d’Europa i un hivern plàcid com el que estem tenint ara.

El fenomen Nao provoca borrasques i un clima càlid a l’Atlàntic Nord. Amb el canvi climàtic la capa de gel de l’Àrtic ha disminuït en 1,30m de mitja i la superfície de gel ha baixat en un 5% . Segons estudis, l’any 1998 la temperatura terrestre es va situar en una mitja de 14,57 graus centígrads, la temperatura més alta de tot el segle. I va en augment.

Quin futur ens espera a nosaltres i a les generacions futures amb l’augment imparable de CO2 a l’atmosfera?
Segons el protocol de Kioto, s’ha d’utlilitzar de manera més eficient l’energia i la promoció de noves formes d’energia renovables, limitant les emissions de gasos amb efecte hivernacle i creant un mercat de tones de CO2.
Però bé, això només és una proposta, ja que moltes ciutats no apliquen ni tenen intenció d’aplicar aquest protocol.